dimecres, 27 de maig del 2015

AMANITA PHALLOIDE

QUÈ ÉS?

Per la seva elevada toxicitat i la gran abundància que presenta en la majoria dels boscos, l'Amanita Phalloide és el bolet més perillós, que causa la majoria de les intoxicacions mortals en el nostre país.
Medeix de 5-15 cm , primer hemisfèric, després convex i finalmet estès, amb el marge llis incurvat. La cutícula que és separable, és llisa i lluenta, lubrificada en temps humit, i no presenta cap resta de vel.

Làmines juntes i lliures, blanques amb reflexos groc verdosos. Esporada de color blanc.
Té forma típica de bolet, té un peu esvelt amb anell de color blanc, el barret centrat llueix un color verd oliva tirant capa groc, encara que moltes vegades és un verd tirant cap a groc. Les seves làmines són blanques amb algun reflex verdós. Aquest tipus d'amanita la podem confondre amb altres espècies.



HÀBITAT:

L'hàbitat més freqüent de totes les Amanites és en boscos de fulla destral.


SÍMPTOMES DE INTOXICACIÓ:

Els primes símptomes de intoxicació és presenten al cap d'algunes hores d'haver ingerit els bolets, normalment entre vuit i deu hores. Els primers símptomes són de tipus gastrointestinal, descomposició intensa, vòmits continus, deshidratació.
Més endavant és presenten trastorns nerviosos i un empitjorament general de tot el sistema.




LA MARIA LLUÏSA

QUÈ ÉS ?

La Maria Lluisa té com a nom científic Lippia citriodora HB és una planta que prové de la família  de les verbenàcies, és originària d’Amèrica del Sud que actualment s’ha introduit a Europa Meridional i nord d’Àfrica, així com en altres zones temperades del planeta. No tolera les gelades ni els vents forts. S’utilitzen les fulles.






CARACTERÍSTIQUES GENERALS:


FULLA:
La planta pot arribar a fer 2m d’altura, de tija ramificada les fulles  són de color verd pàl·lid unint-se 3 o 4, amb un pecíol  curt. Aquestes emeten un intens olor a llimona i es recullen  dos o tres cops a l’any . Les flors són de color blanc o de tonalitats blaves.

FRUIT:
El fruit és una drupa, però amb frequència no arriben a madurar, ja que només madura en  paisos d’origen.

VIRTUTS MEDICINALS:

  • Sistema respiratori: S’utilitza en cas de bronquitis i toas espasmódica actuant com a sedant de la tos i com a expectorant.
  • Sistema digestiu:Es recomana com a tractament adequat en cas d’indigestions dels nens i debilitat estomacal en general.
  • S’utilitza principalment en perfumeria i com a planta medicinal.

PREPARACIONS:

  • Les maneres més usuals de preparar aquesta planta són en infusions i tintures.
  • D’aquesta planta només la podem trobar d’un sol tipus però pot créixer de diverses formes.

  1. Per esqueixos
  2. Per divisió de mates
  3. Per colzes
  4. I els mètode de cultiu són el Sistema de reg I la fertilització.




















L'ORENETA

QUI ÉS?

L’oreneta que té com a nom científic Hirundo rustica és un au provinent de la família dels Hirundínids.

És un ocell d’uns 19-20 cm de llargada, de color negre blavós, amb la panxa blanca i la gorja rogenca. Té una llarga cua en forma de forquilla.



CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

ALIMENTACIÓ:
Menja insectes capturats en ple vol com per exemple mosques,mosquits abelles…
Li agrada volar sobre basses d’aigua on captura els insectes o beu aigua.




ESTIL DE VIDA:

Fa el niu amb fang i trossets de palla ben a prop del sostre. Dins del niu hi posen materials més suaus com palla, herba seca, fulles i plomes.
La femella pon entre 4 o 5 ous i els incuba entre 14 i 16 dies. Els pollets, després de néixer segueixen  dins el niu fins als 20 o 22 dies, quan comencen essent alimentats pels pares.
Viu prop dels pobles petits, fent els nius a l’interior de les cases velles o masies. Vola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció. 









ÈPOCA D'EMIGRACIÓ:

Canta de manera contínua, ja sigui amb sons curts o un refilet llarguíssim.
Cap a finals d’estiu es reuneixen moltes orenetes i és fàcil veure-les parades sobre els fils elèctrics, es preparen per emigrar capa l’Àfrica on passen l’hivern, tornant a inicis de primavera.
Acostumen a tornar cada any al mateix lloc on havien fet el niu l’estiu anterior.


COM DIFERENCIEM MASCLE I FEMELLA?

Les diferencies entre mascle i femella perquè el mascle té la cua més llarga quan estan els dos junts en un cable elèctric és fàcil diferenciar-les.



QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ORENETA VULGAR I LA CUABLANCA?

A part d’aquest tipus d’oreneta n’hi ha una altra que és diu oreneta cuablanca que és diferent a la vulgar perquè té la cua menys forcada. El tret inconfusible que les diferència, però és el carpó blanc de la cuablanca. El plomatge és negre blavós per la part superior, amb les ales i la cua marró negrós, i blanc a totes les parts inferiors.
No presenta la taca bru-vermellosa al front i la gola de l’oreneta vulgar , ni la banda  blau fosc a sota d’aquesta. Les potes i els dits dels peus estan coberts de plomes blanques.
Els nius els fan sota teulades i tenen teulades per tant només hi ha un forat per qual entrar.
Però tant una com l’altra els agrada volar en grup o estols.






L'ICTUS

QUÈ ÉS ?


Aquesta malaltia s'anomena ictus però també se la denomina amb altres noms com per exemple:embòlia,''derrame celebral'', hemorràgi cerebral, feridura, entre d'altres.
Aquesta malaltia és deguda a que la sang que subministren els vasos sanguinis passa al cervell. Això passa al moment és com un infart cardíac però al cervell i depenent del nivell en que t'afecta et pot causar un mal o un altre.





QUINS SÍMPTOMES PRESENTA?

De vegades presenten símptomes que permeten tractar-lo o evitar-lo:

  • Pèrdua de la força en un costat de la cara, braç o cama a l'instant.
  • Transtorns de sensibilitat com per exemple el formigueig en un costat de la cara braç o cama de cop.
  • Pèrdua al moment total o parcial de la visió als dos ulls.
  • Pèrdua de la facilitat de parlar i per expressar-se.Molt mal de cap de cop i més fort del normal i sense cap motiu.
  • Sensació de vèrtig i desequilibri.





A QUI AFECTA O PER QUÈ?

Aquesta malaltia pot ser també perquè:
Edat avançada, sexe.
Antecedentfamiliars, raça
fumar
I tenir pressió sanguinea elevada.

EFECTE HIVERNACLE

L'EFECTE HIVERNACLE

QUÈ ÉS?

La Terra té una temperatura perfecta per a la vida. No hi fa ni massa fred, ni massa calor. Això és el que fa possible la vida de l'ésser humà al planeta.
Aquest planeta s'escalfa gràcies a l'escalfor que li proporciona el Sol.
Una part de l'energia transmesa és reflecteix a l'espai, un altra part diminuta és absorbida i la resta travessa l'atmosfera i escalf la Terra.
EL problema principal és que quan l'energia és reflectida des de la Terra passa una cosa completament diferent.
Gasos que no ho fan possible són el CO2 I el vapor d'aigua que n'absorbeixen gran part de l'energia i això fa que no torni a l'espai i la Terra es mantingui calenta.
I es clar si tota aquesta escalfor no és mantingués a l'atmosfera de la Terra el planeta es glaçaria.



QUI SÓN ELS PRINCIPALS CAUSANTS?

La causa principal és l'emissió de combustibles fòssils a l'atmosfera (CO2, el fem del animals desprèn metà, els fertilitzants, tots els esprais fets amb additius químics com els repel·lents, desodorants...) i molts més fan que aquest planeta cada vegada estigui més en risc en relació a que és produeixi el canvi climàtic.





QUINES EN SÓN LES CONSEQÜÈNCIES?

El principal problema és que l'efecte hivernacle a generat un canvi climàtic considerable en el nostre planeta.
Perquè hi ha els que creuen que una diferència de temperatura en dos dies no és important però si estem parlant de setmana rere setmana mes rere mes... Això ja s'està convertint en un problema ja que tothom en patiria les conseqüències. 
Els científics han calculat la temperatura pot arribar a incrementar 4,5 graus.
Això suposaria:

  • Els fenòmens meteorològics serien molt més forts
  • Tindríem períodes de fortes sequeres
  • El nivell del mar augmentaria
  • Augmentaria la fam i la misèria de l'ésser humà perquè ja no tindria conreus ni plantacions de res.  

QUE PODEM FER PER EVITAR-HO?

  • Utilitzar menys combustibles fòssils i així reduirem les emissions de CO2.
  • Utilitzar electrodomèstics de més baix rendiment i aparells de baix consum.
  • Optar per les fons renovables com energia eòlica, hidràulica, geotèrmica, mareomotriu...
  • Fer servir més sovint el transport públic i deixar tancat el cotxe o la moto tancats al garatge més sovint.
  • Caminar o anar amb bicicleta.
  • Evitar comprar massa aerosols.
  • ELS pagesos han de reduir la quantitat de fertilitzants que tiren als seus conreus perquè tinguin un bon creixement. 









LA FIGUERA

LA FIGUERA


D'ON PROVÉ?
Aquest arbre probablement és originari de sud-oest d’Àsia. Actualment és troba per tot el sud d’Europa, especialment a la zona mediter``ania.
És una espècie molt resistent i es cultiva amb finalitats ornamentals i com a fruiter de segona categoría.
Ficus és el seu nom en llatí i el cognom earica fa referènciua a la regió de Caria. A L’Àsia occidental, on aquests arbres són molt conreats.


CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

La figuera  té com a nom científic Ficus Carica és un arbre caducifoli (Canvia les fulles una vegada li ha sortit el fruit) i pot assolir fins a 5m d’estatura.
La seva capçada és ampla i arrodonida.
Presenta un tronc gruixut amb l’escorça llisa i de color gris . 





FULLA:

Les seves fulles són grans entre 10-20cm de longitud, i es disposen de forma alterna a les branques. Són aspres al tacte però fan  bona olor. A l’anvers lluentes i més clares i  turmentoses al revers amb una nervació força marcada.





ARRELS:

Podem trobar que presenta unes arrels gruixuds amb un gran poder de penetració ja que poden ficar-se per les escletxes i creixes a llargues profuncitats per cercar humitat això de vegades suposa un problema perquè dificulta el creixement dels cultius.


FLOR:


Té una floració de primavera a a tardor. És una espècie dioica. Les flors són molt petites i es localitzen dintre d’un receptacle en forma de pera, que més tard es transformarà en el fruit, la figa. Aquesta és comestible amb la polpa molt dolça, per la qual cosa és molt apreciada.

El color quan és madura varia d’unes varietats a altres. Pot ser verdós fins a negre. De vegades la gent les asseca per conserva-les.





REPRODUCCIÓ:

Aquesta planta es reprodueix per esqueixos.


HÀBITAT:

És un arbre que pot viure en llocs ben difícils amb l'absència d'aigua o que n'hi hagi molt poca i a la vegada és cultivar en llocs molt humits. 


PROPIETATS MEDICINALS:

  • Restrenyiment: Bullir 20 minuts 50 mg de figues seques, i l’endemà et veu el líquid i et menges les figues bullides.
  • Per banyar-te, les berrugues ti fas has de passar vàries vegades al dia el làtex que és desprèn a l’anvers de la fulla i la berruga desapareixerà.
  • També com a crema per l’inflació de la boca i la gola.


CURIOSITAT DE LA FIGUERA:

Tota la planta desprèn un làtex blanc que irrita la pell si el toquem amb les mans.
La figuera ha estat cultivada de dels antics i els seus fruits han estat apreciats per moltes cultures.











dimarts, 26 de maig del 2015

VOLCÀ VESUVI

VOLCÀ VESUVI

QUI ÉS?

És un dels volocans més coneguts de tot el món per la famosa erupció que va tenir-hi llos al any 79 d.C va cobrir al complet la ciutat de Pompeia.
És un volcà de la Campània (Itàlia) que és troba a 12 Km de Nàpols concretament al sud-est. És l’únic volcà que trobem actiu en tota l’Europa continental.

Té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma i el Vesuvi pròpiament dit que és troba a 1281 Km d’altura, amb el cràter actual separat per un gran forat de 5km de llargada. A ponent l’anomenen ATRIO DEL CAVALLO i  a la banda de llevant que es diu VALLE DELL’INFERNO.




ERUPCIÓ DEL VESUVI:

La primera erupció coneguda va tenir lloc el 24 d'agost del 79 d.C, quan la cendra es va engolir tot Pompeia, tots els seus habitants van morir tots suposadament asfixiats pels fasos del nuvol piroclàstic.
Després és van produir erupcions posteriors però no tenen comparació amb la que va passar a Pompeia.


cadàvers (Pompeia)



- COM ÉS VA PRODUIR L'ERUPCIÓ:

(CLICK SOBRE EL LINCK)








LA BULÍMIA

QUÈ ÉS?

La bulímia de nom científic TCA trastorn de comportament alimentari. Aquesta malaltia d’origen nerviós la persona no té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d’això, es caracteritza com el trastorn per afartament, la persona menja sense control i ho vol compensar provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics.



A QUI AFECTA?

Aquesta malaltia acostuma a afectar en persones d’entre 14 i 18 anys ja que tenen una fòbia excessiva a engordar i segueixen unes dietes molt extremes.
A més a més, ells és miren al mirall i tot hi estant prims és veuen obesos.




SÍMPTOMES:

Els símptomes són que el pacient amaga els seus atacs, vòmits, el pes no varia però poden haver-hi signes i expressions en la persona que alertin que la persona pateix la malaltia.
També pot tendir a fer molt esport, estar cansat, irritat, i canvis en la forma de dormir, pot tenir estrenyiment, hipertrofia de les glàndules paròtides, pèrdua de esmalt dental, lesions al coll, les ungles estan gastades i pobres de tantes vegades que han estat introduïdes fins a la gola per produir el vòmit.




PRINCIPALS FACTORS DE LA MALALTIA:

  • Fer dieta, que implica deixar de consumir i ingerir certs aliments per exemple carbohidrats.
  • La influencia social com per exemple mirar alguna sèrie o programa, inclús pel·lícula.
  • La incorporació de la dona en el món laboral suposa un canvi en els hàbits alimentaris.
  • Problemes emocionals com per exemple divorci, sobreprotecció familiar entre d’altres.
  • També pot provocar –ho una fixació en la figura.
  • Aquesta malaltia pot comportar riscos de mort en casos extremes que ja fos massa tard.


TRACTAMENTS:

  • Els antidepressius perquè ajuden a regular les reaccions violentes de la persona en un moment fora de control i inclús quan la persona està tranquil·la pot ajudar a impedir-lo.
  • Una altra manera d’evitar-la és transcórrer a la teràpia que és l’opció més aconsellada per els  especialistes normalment la duen a terme terapeutes amb experiència en alteracions de la gana, poden resultar molt eficaços.
  • Això si,si la malaltia ha anat a més i la persona es considera greu poden estar obligats a recórrer a una hospitalització prèvia.



LA FORMIGA

QUÈ ÉS ?

La formiga té com a nom científic formiciade, forma part de la família dels hipenòpters. Són fàcils de distingir per les seves antenes en angle i una estructura de nòduls que forma una cintura esvelta. La branca de l'entomologia que les estudia s'anomena mirmecologia.




ON VIUEN?

El formiguer és molt complex i té túnels amb galeries comunicades amb l'exterior; quan arriba el fred tapen les entrades i resten protegides a l'interior; en arribar la primavera destapen les galeries i acumulen la terra a les vores.






QUIN NOMBRE D'ESPÈCIES PODEM TROBAR?

Avui en dia, se'n reconeixen més de 12000 espècies amb una estimació superior d'unes 14000, estan classificades en 26 subfamílies, 385 gèneres i 12028 espècies descrites de diversitat més gran es troba als tròpics.





INTEGRANTS DE LA COLÒNIA

Les formigues formen colònies que varien en mida, normalment formades per formigues astèries femella; tot i que podem trobar algun mascle fèrtil i alguna femella fèrtils que a diferència de les obreres es diu la reina.
Les larves de les formigues són blanques i semblen cucs, no tenen potes i no poden moure’s per si soles. Se'ls pot veure l’estómac gran i obscur a través de la cutília. En algunes espècies les larves filen seda i aquestes és troben dins del capoll, al néixer tenen uns colors més fluixos llavors és al cap d'uns dies quan  comencen ha agafar color.

Tenen alguns comportaments assemblats al dels humans com per exemple les formigues obreres cuiden les larves, les alimenten i les renten. aquestes poden comunicar-se entre ells.



CICLE DE LA FORMIGA



QUIN ÉS EL SEU TIPUS D'ALIMENTACIÓ?

Acostumen a menjar varietat d'insectes petits, insectes morts que troben, nèctar o suc dolç.
Necessiten una ració equilibrada de carbohidrats i proteïnes. Les proteïnes són necessitades especialment per les reines per produir els ous i per les larves per créixer.


QUI SÓN ELS SEUS DEPREDADORS?

Tenen depredadors com rèptils i amfibis, aranyes i altres insectes com les xinxetes assassinades i altres formigues poden menjar-se les obreres, mussols, ocells i de vegades mascles que estan volant.


ASPECTES POSITIUS:

Aquests insectes són bons per el nostre ecosistema perquè algunes de les llavors que recullen les dispersen per diversos llocs, són depredadors d'altres insectes intervertebrats, per exemple les del desert treballen i airegen el terra tal com els cucs de terra.


ASPECTES NEGATIUS:

També podem trobar aspectes negatius com per exemple algunes formigues que es consideren pestes, perquè viuen i protegeixen un territori que considerem nostre o perquè elles volen consumir productes que nosaltres volem consumir.












ELS TRANSGÈNICS



QUÈ ÉS UN ALIMENT TRANSGÈNIC?

Els transgènics són organismes específicament cereals, que han estat dissenyats pels científics utilitzant tècniques d'enginyeria genètica.


COM ÉS CREA?

El mètode mitjançant el qual treballen és incorporant als nuclis de les cèl.lules d'una espècie un gen estrany d'una altra espècie i tot això és per aconseguir que aquella planta tingui unes característiques determinades, com per exemple:
  • que pugui aguantar millor les sequeres 
  • que no l'afectin les plagues 
  • que doni uns fruits més grans 
  • o qualsevol altra cosa que proporcioni una major productivitat 

A cada un d'aquest aliments els incorporen tres gens diferents:

1. El gen de resistència als antibiòtics: ens permet distingir un tipus d’aliment que ha estat modificat d’un altre que no ho ha estat.

2. El gen autoinsecticida: permet a l’aliment modificat generar una toxina anomenada Bt que lluita contra qualsevol insecte que vulgui perjudicar-lo.

3. El gen de la resistència als herbicides: Permet utilitzar major quantitat d’herbicides per eliminar les plagues sense que el vegetal conreat es vegi afectat. En comparació amb un aliment que no és transgènic com que no té cap d’aquestes qualitats si és veiés afectat per alguna d’aquestes situacions és moriria.


QUINS INCONVENIENTS?

  •  Si hi ha un conreu de blat de moro natural i a una distància de 10m té un conreu de blat de moro transgènic quan arribi la primavera i els transgènics desprenguin el pol.len quana aquests arribin a la flor del blat natural i les fecundi aquest es transformarà en un conreu de blat transgènics.
Els verdaders problemes són:

1. Contaminació de la terra per acumulació d’herbicides.
2. Hibridació amb no transgènics que és el cas de l’exemple de de dalt
3. Pèrdua de la biodiversitat.
4. També pot presentar riscos per a la salut com per exemple l’aparició de noves al·lèrgies, augment de productes tòxics en l’aliliment, disminució de la fertilitat, efectes en el sistema immunològic.

Per dur a terme aquest mètode utilitzen dos processos:


QUINS AVANTATGES?


Beneficis pels consumidors: responen millor a les necessitats alimentàries i nutricionals, i a les preferències del mercat, prevenen malalties, són portadors de vacunes i presenten millors característiques sensorials i disponibilitat d´aliments.


Beneficis pels productors: els transgènics estan genèticament millor adaptats a factors ambientals adversos, tenen creixement i desenvolupament accelerat i això comporta una intensificació de producció i per tant, reducció de costos. El retràs del procés de maduració permet tenir als aliments una major vida. També ofereixen una resistència als herbicides, plagues d´insectes i infeccions provocades per microbis.

Beneficis pel medi ambient: permeten l´ús més racional de la terra, l´aigüa. Disminueix l´utilització de substàncies quimiotòxiques com fertilitzants o plaguicides.