La bulímia de nom científic TCA trastorn de comportament
alimentari. Aquesta malaltia d’origen nerviós la persona no té cap control en
el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d’això, es caracteritza com
el trastorn per afartament, la persona menja sense control i ho vol compensar
provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics.
A QUI AFECTA?
Aquesta malaltia acostuma a afectar en persones d’entre 14 i 18 anys ja que
tenen una fòbia excessiva a engordar i segueixen unes dietes molt extremes.
A més a més, ells és miren al mirall i tot hi estant prims és veuen obesos.
SÍMPTOMES:
Els símptomes són que el pacient amaga els seus atacs, vòmits, el pes no
varia però poden haver-hi signes i expressions en la persona que alertin que la
persona pateix la malaltia.
També pot tendir a fer molt esport, estar cansat, irritat, i canvis en la
forma de dormir, pot tenir estrenyiment, hipertrofia de les glàndules
paròtides, pèrdua de esmalt dental, lesions al coll, les ungles estan gastades
i pobres de tantes vegades que han estat introduïdes fins a la gola per produir
el vòmit.
PRINCIPALS FACTORS DE LA MALALTIA:
- Fer dieta, que implica deixar de consumir i ingerir certs aliments per exemple carbohidrats.
- La influencia social com per exemple mirar alguna sèrie o programa, inclús pel·lícula.
- La incorporació de la dona en el món laboral suposa un canvi en els hàbits alimentaris.
- Problemes emocionals com per exemple divorci, sobreprotecció familiar entre d’altres.
- També pot provocar –ho una fixació en la figura.
- Aquesta malaltia pot comportar riscos de mort en casos extremes que ja fos massa tard.
TRACTAMENTS:
- Els antidepressius perquè ajuden a regular les reaccions violentes de la persona en un moment fora de control i inclús quan la persona està tranquil·la pot ajudar a impedir-lo.
- Una altra manera d’evitar-la és transcórrer a la teràpia que és l’opció més aconsellada per els especialistes normalment la duen a terme terapeutes amb experiència en alteracions de la gana, poden resultar molt eficaços.
- Això si,si la malaltia ha anat a més i la persona es considera greu poden estar obligats a recórrer a una hospitalització prèvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada